Cooperativa CENNUC

COOPERATIVA DE CONSUMIDORS

La cooperativa de consum CENNUC és una iniciativa social i econòmica
alternativa al sistema de consum vigent.

És un projecte social basat en la integració en un grup per participar de
forma responsable en la gestió col∙lectiva d’allò comú referent a la nostra
alimentació, amb contraposició al sistema alimentari industrial i a gran
escala que ofereixen les grans corporacions, que perjudiquen la salut i
provoquen grans desequilibris socials, econòmics i ambientals al nostre
territori i també als països del Sud.

Aquest projecte proposa un funcionament de participació democràtica basat
en l’assemblea i l’autogestió, i la creació d’unes relacions socials basades en valors no mercantilitzables, amb la creació d’un espai per promoure el desenvolupament del cultiu i consum de productes ecològics produits localment i distribuits de forma directa.

• Cooperació
  
  La cooperativa és un pocés constructiu de comunitat que persegueix uns interesos comuns: conéixer les possibilitats i possibilitats dels demés, analitzar de forma participativa les nostres necessitats alimentàries i els mitjans de producció necessaris, així com les aspiracions a nivell local econòmiques, socials i culturals , mitjançant un projecte col∙lectiu i amb gestió democràtica.
• Autogestió
  
  La cooperativa és un projecte gestionat per qui participa d’ell.
  S’analitzen de forma col∙lectiva les necessitats de consum per garantitzar la demanda d’allò que volem consumir i de les formes amb que volem consumir.
• Assemblearisme
  
  L’assemblea és l’unic orgue de desició de la cooperativa. Els membres s’adhereixen de forma oberta amb la disposició d’acceptar la
  corresponsabilitat i participar en la definició de les polítiques i desicions.
• Autonomia
  
  Tots els membres de la cooperativa es comprometen a uns mínims de participació. El treball aseembleari requereix de l’ús responsable del dret a veto, i dels consens.
• Anticapitalisme
  
  La cooperativa és un projecte social i polític per construir un espai i unes relacions socials basades en valors alternatius al sistema, que busca consensuar una forma de consum basat en criteris de justicia i suport mutu, i crear un sistema de desenvolupament viable a nivell ecològic i econòmic.

• Agroecologia
  
  Aquest concepte implica molt més que l’agricultura ecològica (no utilització de productes químics; perque aquesta podria basar­se també en la lògica capitalista i explotar terres i recursos naturals, fer ús de transport a grans distàncies, etc).

  L’agroecologia és una integració cultural, social, econòmica, ecològica i política entre el sistema agrari i les relacions humanes que establim amb ell, i això implica una sèrie de requisits: la proximitat entre producció i consum, l’eliminació d’intermediaris, la inclusió de residus en el propi circuit, la creació de circuits curts d’intercanvi, el desenvolupament de fórmules alternatives amb els productors, i la integració en un moviment social.

• Inserció en altres moviments socials.
  
  La cooperativa és un projecte per crear alternatives al sistema capitalista, per la qual cosa, la integració en les diferents lluites globals i locals contra el capitalisme també forma part del projecte de la cooperativa.

FUNCIONAMENT
­
No pertenença a títol individual; sempre el soci participa de forma integrada en el grup de la cooperativa, d’aquesta manera es reforça el valor d’allò col∙lectiu i es vertebra la participació de tot@s.

• Compromís de consum.

  Aquest punt cal reflexionar­lo i discutir­lo més: si el que volem és proveir­nos de productes locals, hi haurà de fer una planificació conjunta amb el proveïdor, i això requereix un compromís de consum per temporada, és a dir demanar un nombre fixe de borses per campanya; també es considera la pèrdua de socis, i seria el grup de consum el que cobriria econòmicament el buit i buscaria altra persona.

  ­“borses setmanals” de verdura i/o fruita ecològica de temporada: el preu es fixa de forma col∙lectiva conjuntament amb el proveïdor sense basar­se en criteris de mercat.

­
Altres productes:

• Productes ecològics alimentaris (llegums, algues, arròs...que no es produeixen al nostre àmbit; també de comerç just, com café, cacao, melmelades..) o no alimentaris ( productes de neteja, cosmètica..) als que es podria accedir a través de xarxes de cooperatives o distribuïdores estatals.

• Productes, que encara que no ecològics, es produeixen a nivell local de forma artesanal (formatges­ Serra d’Espadà, mel, dolços...)­.

Mecanismes de participació:

1. Assemblea mensual: és el orgue bàsic de decisió i organització.
2. Assemblees extraordinàries i plenaris: per discutir qüestions de fons i per al debat; es crearà una comissió per recollir propostes, fer l’ordre del dia i establir la metodologia.
3. Creació de comissions per decisió de l’assemblea per tractar temes específics o treballar en tasques concretes i transitòries sense que implique prendre decisions, sinò ordenar i recollir informació que després es transmetrà a l’assemblea general.
4. Corresponsabilitat dels membres de la cooperativa en totes les accions i activitats, amb l’establiment de torns rotatoris (neteja del local, distribuir els productes en borses d’acord amb les unitats de consum, recollir els diners, relacions amb el productor i fer les comandes, assistir a les assemblees del casal o d’altres moviments socials amb els que estiguem implicats com a cooperativa, el∙laboració de les actes i moderació de les assemblees....).
5. Establir una roda d’emergència, per a donar resposta a situacions que impliquen decisions urgents.
6. Altres activitats posibles: “diumenges verds”→ establir un diumenge fixe al mes que siga dia de trobada entre productors i consumidors per fer treball col∙lectiu al camp i reforçar les relacions; butlletí intern; organització de cursos i jornades per promoure la formació i capacitació en temes de consum i agroecologia...
7. Difusió del projecte i intervenció a diferents nivells: moviments socials, per crear un projecte comú de reivindicació davant l’administració local per la lluita contra l’avanç desarrolista i el projecte capitalista; pobles i terra, per crear una relació amb els productors i participar dels problemes agrícoles i de l’economia local dels pobles on estan els camps de producció, comarca, per establir relació amb altres organitzacions socials locals, l’integració del coneixement dels problemes existents a la comarca i la participació en campanyes concretes.
   ­

Finançament

Ttots els cooperativistes són responsables per igual de cobrir les necessitats de finançament de la cooperativa.
Es pot establir una quota mensual per asumir l’autofinançament i tindre un remanent per fer intervencions concretes, asumir pèrdua de socis, material de formació...